Per què vaig triar animals aquàtics per al meu bloc?

Sempre m'han agradat els animals aquàtics, potser perquè gaudeixen d'una llibertat en un món tan apropiat per a ells.
M'hauria agradat detallar característiques de molts altres, però vaig triar els dos que més m'agraden, els dofins i el tauró.
Els dofins perquè tenen atributs que admiro, intel·ligència, comunicació i moviment. Els taurons, perquè inspiren molt respecte.

Desitjo que el meu bloc, hagi estat del vostre gust.

Les nostres costas

A la nostra costa s'hi poden trobar diferents espècies de fauna i flora aquàtica. A prop de les roques es practica el busseig, i es poden observar peixos, algues i crustacis.

Alguns exemples de animals aquàtics

Foca, foca mediterrània, poliquets, estrella de mar, urso polar, tortuga                                         

El món dels animals aquàtics

Un animal aquàtic ja sigui vertebrat o invertebrat, viu en l'aigua durant la major part o la totalitat de la seva vida. Es pot respirar aire a través d'òrgans especialitzats anomenats brànquies, o directament a través de la seva pell. Els animals que es mouen ràpidament de l'aigua a la terra i viceversa es coneixen com amfibis. Quan els animals viuen en l'aigua, tenen adaptacions especials que els ajuden a sobreviure en un hàbitat aquàtic.

 

Característiques d'algunes espècies

La seva constitució física els permet ser bons nedadors i assolir grans velocitats, com el gran tauró blanc que arriba als 60 km/h. Els més grans són el tauró balena, que pot arribar a fer 12 metres de longitud, i el tauró gegant que pot fer fins a 14 metres de llarg i arribar a pesar 800 Kg. El més petit és el tauró nan que només fa 15 centímetres. Com a grans depredadors que són juguen un important paper en el manteniment de l'equilibri ecològic del medi marí. Contràriament a la creença popular, només hi ha constància que quatre de les més de 300 espècies de tauró conegudes hagin causat alguna vegada la mort de persones. D'altra banda, són entre 15 i 20 les espècies que han atacat o ferit éssers humans. Existeixen, de mitja, vora 60 atacs de tauró a èssers humans a l'any, dels quals menys de 10 tenen resultats fatal. Tot i que el tauró gran blanc és l'espècie més comunament associada a un atac de tauró, la realitat és que, el tauró camús (Carcharhinus leucas) és el responsable de la majoria dels atacs contra humans.

Pell, organisme i reproducció

La pell dels taurons està coberta per denticles dèrmics que els donen un aspecte molt aspre. El seu organisme està organitzat de manera que disposen d'entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos, mentre que els ulls estan disposats lateralment, la boca es troba en posició ventral i té moltes dents i estan especialment esmolades. L'esperança de vida dels taurons ronda els 30 anys. Els taurons són ovovivípars. Això vol dir que la reproducció es a través d'ous que es desenvolupen dins la mare i que neixen quan les cries ja estan totalment formades. Hi ha espècies que són vivípares. La dieta dels taurons és molt variada i generalment carnívora. Mengen peixos, tortugues o crustacis.

Taurons

Els taurons són animals de la família deis peixos  que presenten un esquelet cartilaginós. Respiren a través de 7 o 8 brànquies. Es calcula que existeixen prop de 470 espècies. Per exemple, hi ha algunes espècies de taurons que difereixen del prototip de tauró a causa de la seva conformació especial com el tauró martell, la llunada o cornaïlla, el porc marí, l'àngel, el peix serra i el peix guitarra.

 L'aparició dels taurons al planeta Terra es data del període anomenat Devonià, fa uns 300 milions d'anys i han viscut fins avui amb pocs canvis filogenètics pel que fa a la seva estructura original.

Característiques del dofí mular

Un dels dofins més coneguts és el Dofí Mular. Possiblement el cetaci més conegut per la majoria de la gent. Es tracta de l'espècie que apareix amb més freqüència als dofinaris i parcs aquàtics de tot el món. És una espècie cosmopolita que abans es trobava per tota la costa catalana, però actualment només es localitzen tres nuclis de població: un al nord de la Costa Brava, un altre al Garraf i un tercer al Delta de l'Ebre.
                                         

Nom: Dofí mular  (Tursiops truncatus)

Hàbitat: mar

Reproducció: vivípara

Alimentació: menja gambes, crancs, calamars, pops i una gran varietat de peixos

Vida social: viu en grups petits i no és estrany trobar exemplars solitaris

pes :150-350 kg

llargària: 1'5 i 4 metres

longevitat :més de 30 anys en captivitat

gestació: 350-365 dies

nombre de cries : 1

mides en néixer : la cria en néixer fa 120 cm de llargada, i pesa entre 28 i 32 kg
 

                                                                                                 

Característiques

Els dofins son mamífers denominats cetacis. Aquests són exclusivament aquàtics i la seva denominació prové del llatí cetus (gran animal marí). Habiten principalment en els oceans però també se'ls pot trobar en llacs i rius. 

Existeix una gran varietat de formes i tamanys, que van des del petit dofí que quasibé no arriba al metre de llargada al que arriba als 25 metres. Entre les seves característiques podem citar el seu cos hidrodinàmic i el seu cap amb un morro allargat, ulls petits i orificis nasals alts.
El més gran dels dofins ibèrics sobrepassen els quatre metres de longitud, encara que en el Mediterrani, no acostuma a superar les tres metres i mig.

Dofins - Introducció

Viuen en el mar, tenen cos de peix i son uns excel·lents nedadors. 

Els dofins son mamífers, com nosaltres, amb un cervell molt desenvolupat i una vida social summament complexa i diversa. 

Els dofins, com mamífers, tenen respiració pulmonar, pel que necessiten pujar a la superfície de l'aigua regularment, tenen sang calenta i amamanten a les seves cries. 

Acostumen a parir després d'uns deu mesos de gestació.